dilluns, 31 d’octubre de 2016

Pobresa que no deixa veure el pobres

Les darreres tendències en acció social sobre la pobresa van orientades, com sempre, a eliminar la pobresa o, en el seu defecte, a reduir-la. Aquest objectiu és compartit per la societat en general i es visibilitza sobretot en les campanyes de les entitats d’acció social per a la sensibilització i eradicació (?), així com en l'augment d’ocupació i voluntariat que genera el fenomen de la pobresa.
Si es pensa que és eradicable vol dir que es pensa que la pobresa és evitable i de retruc que la riquesa ha de romandre al món. Suposem que sí, que és evitable. La pobresa s’ha fet tan complexa, com de fet ho és la nostra mateixa societat, tant que a l’acció social li ha calgut trossejar la bèstia per mirar, almenys, de fer-li queixalades.
Aquesta fragmentació i especialització de la pobresa no està clar que millori l’estat de la pobresa en si mateix si bé està clar que dóna una certa distorsió a la realitat del fenomen superant, fins i tot, el punt abstracte que aporten les estadístiques sobre aquesta. A aquesta línia fragmentadora es va sumar el 2015 la  Plataforma  Pobresa Zero  amb el seu  “12 mesos 12 fronts  centrada a identificar les grans causes de la pobresa (la desigualtat?), no en va Pobreza Zero agrupa “3.200 organitzacions de l'àmbit de l'acció social, la cooperació, la pau i els drets humans a Catalunya” i que aquest any ha fet un manifest per valorar els 12 mesos 12 fronts.
El lema “dividir per regnar” (divide y venceràs) aplicat al concepte de pobresa pot ser una eina útil de treball en el camp de l’acció social però difícilment la seva parcialitat pot representar la realitat social d'aquesta. Deu ser complicat  veure la pobresa energètica, els desnonaments, la infància en risc, pobresa juvenil, la gent gran i la misèria de les pensions, les cues per una intervenció quirúrgica, els menjadors socials, els sense sostre, sense veure al darrere persones i famílies en estat de necessitat diversa, ja siguin necessitats bàsiques: respirar, menjar, dormir, escalfar-se o necessitats de seguretat: habitatge, salut, ocupació , educació, etc.
Potser des del punt de vista estrictament operatiu d’accions per llimar la pobresa sigui útil  fragmentar el fenomen però res és gratis i centrar-se en alguna de les cares de la pobresa, al meu entendre, minimitza les seves dimensions reals i afavoreix la individualització de la responsabilitat social a favor de la responsabilitat individual.
Fem un flac favor a la societat i a nosaltres mateixos persistint en aquesta línia de comprensió de la pobresa que pot conduir, amb una mica de temps a desenvolupar i arrelar una mirada esbiaixada on es veu la pobresa però no es veuen els pobres. Un camí estrany i un preu molt alt pels qui declaren defensar l’eradicació de la pobresa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada