dilluns, 28 de novembre de 2016

Maltractament a la gent gran o nens i dones primer


Arran d'aquesta notícia m'ha vingut al cap l'enfonsament del Titànic. El mite del naufragi diu que davant un desastre cal salvar a dones i nens abans que els homes i per descomptat, abans que els vells. Ah!!!, fer-se vell, en general, és una alegria: vol dir que hi arribes! En canvi ser vell ... És complicat, és dur.
Segons aquesta notícia, que entenc vol donar compte sobre la feina feta, s'han detectat 42 casos de maltractament a gent gran entre 127 casos atesos (enfront d'11 casos del 2014). Tot sembla indicar que s'ha fet un ús excessiu de la detecció -mirar en excés- o derivació de possibles maltractaments, o que també, davant el dubte, s'ha optat pel recurs del "denunciar i després ja veurem".
Quan el diable no té què fer amb la cua espanta mosques i és això el que es desprèn tant de la creació d'aquest "equip multidiscipllinar", com de la mirada esbiaixada a l'hora d'enfocar l'objectiu al focus del maltractament. No és l'àmbit familiar el lloc, per excel·lència, on es produeixen els maltractaments però sí és l'àmbit familiar el lloc on Benestar Social s'ha proposat trobar-los. L'àmbit institucional i els serveis residencials geriàtrics són el lloc on el maltractament campa al seu aire.
En aquests espais residencials la connivència, la negligència i l'absència d'ètica personal i professional (o l'existència d'una ètica molt laxa), fa que dins passin coses terribles massa sovint amb la complicitat de tots: família, la mateixa institució i les Inspeccions de Benestar Social. És curiós que si preguntes si voldrien passar els últims temps (anys o mesos) de les seves vides en una Residència el 99,9% dels treballadors preguntats (gerocultors i tècnics) responen amb un NO. I no es tracta d'un NO qualsevol es tracta d'un NO rotund, esfereïdor, que emmudeix quan s'interroga al "perquè no?".
Ningú com ells saben de les violències amb majúscula però també de les microviolències quotidianes, de la solitud, de la suplantació en l'autodeterminació, de la manca de respecte, de la pèrdua de la identitat, del tracte infantilitzat, del maltractament psicològic, del tracte denigrant, de l'abús de poder i un llarguíssim etcètera.
Hi ha interès a ubicar el maltractament de la gent gran, sobretot, a l'àmbit de la família. És fantàstic veure com Benestar Social tot ho fa bé i les famílies tot ho fan malament. No deixa de ser un pas més en la destrucció de la institució de la família que es cou fa dècades.
No hi ha dubte, convé que la mirada d'aquest EAVA (que deu haver vingut per quedar-s'hi) enfoqui al veritable ull de l'huracà: el maltractament a les residencies geriàtriques és a dir en el si de les institucions que ells mateixos han creat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada