dilluns, 20 de febrer de 2017

Quatre apunts sobre el sector de la cura a les persones grans

A jutjar per l’oferta del SOC de cursos de formació ocupacional 2017, en  atenció sociosanitària a persones en domicili i en institucions socials, deuen faltar  professionals qualificats per a treballar  en el sector de la cura professional. El manteniment d’aquesta oferta, any rere any, té a veure amb l’envelliment de la  població i amb la manca d’un desenvolupament ple de la Llei de la Dependència.

Comencem l’any 2017 amb una oferta de 171 cursos (49 en domicili i la resta en institucions socials) sobre un total de  330 cursos, es a dir més de la meitat.

 Què anem a morir-nos a les residències geriàtriques és una tendència  que es va consolidant  a pesar de l’escassa sensibilització social sobre els  beneficis de la cura professional i del rebuig que generen. Ja cal que s’ho treballin perquè la predisposició cap a l’opció de la residència geriàtrica es culturalment poc considerada.   Les famílies es polaritzen entre partidaris i detractors de la cura en residència mentre la Crisi no ha fet sinó retardar aquest pas.  En qualsevol cas  l’ingrés de l’avi, de grat o a desgrat s’acaba produint quan la situació de dependència es torna complicada de tractar en domicili.

A l’empresari del sector sociosanitari li resulta complicat trobar professionals que tinguin els nivells adequats de formació, experiència i vocació i algunes de les  causes  són:
Que la formació actual qualifica per atendre qualsevol tipus de dependència però disposa d’ una escassa formació especialitzada en l’abordatge de les característiques principals dels síndromes i malalties geriàtriques així com dels comportaments que genera la dependència. L’empresari, realista i amb afany de lucre, sap que a la residència li arriben  persones en estat important de dependència i  li cal treballadors ben formats i resistents física i psicològicament.

Que el mercat laboral  i les dinàmiques de les relacions laborals fomenten la contractació de persones amb experiència (una manera de suprimir el període de prova)  per aconseguir una altra productivitat, perdó una alta qualitat assitèncial, des del primer dia.

Respecte la vocació hauria molt a parlar però, si bé com a esser humans tenim incorporat el xip de la cura  en l’entorn del parentesc no està tant clara aquesta suposada vocació cap a les persones grans en general. De fet, la vocació trontolla, encara que moltes persones s’omplin la boca de bones intencions i estimació infinita cap a l’ancià  i es declarin capaços de superar escenaris de cura dificultosos i complexos, (demències avançades, ulceres, polimedicació, immobilitat, etc.).  Un mètode de “crear” vocacions en geriatria és el sou i resta de condicions laborals. Ahhh! el sou sempre ha estat un  potent inspirador de vocacions! 


Els cuidadors ho tenen clar. Reclamen, ratis abastables (plantilles adequades a les necessitat assistencials),  suport i reconeixement social, suport psicològic i, sobretot, salaris i condicions laborals més dignes. No podem oblidar que la figura del cuidador es veu sotmesa a un alta càrrega física psíquica y emocional. Això si que fora  com un incentiu per millorar el sector! Actualment la remuneració dels cuidadors, està al voltant del 900 euros, mentre el  preu mig d’una residencia se situa entre 2,5 i 3 el SMI. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada